Per una Europa Lliure de Patents de Software
En la nostra activitat diària amb ordinadors, estem acostumats a utilitzar programes que es compren (o si més no, s'haurien de comprar), s'instal·len, s'executen, normalment fan, millor o pitjor, allò que se suposa que han de fer, segons molt cofoies campanyes publicitàries dels fabricants dels programes, i ja està. Cal insistir en que, tot i que una bona part del programari (paraula catalana normativa equivalent a l'anglesa software) que s'utilitza a nivell particular -i fins i tot a nivell empresarial-, prové de canals, podríem dir, irregulars, això no ens ha de fer oblidar que el programari comercial (com el Windows, l'Office, l'AutoCad, DreamWeaver, etc) s'ha de pagar, i la seva utilització sense llicència, o còpia no autoritzada, constitueix un delicte que pot ser perseguit penalment.
Però això no és tot. Quan es compra i es paga un programa, el que en realitat s'està pagant és la llicència per a la seva utilització en els termes marcats pel fabricant: en general, amb instal·lació autoritzada en un únic ordinador i amb prohibició expressa de còpia. Si el programa no fa bé el que s'esperava, o causa problemes amb l'ordinador on s'instal·la, o al funcionament de la resta de programari que hi havia instal·lat, no hi ha res a fer ni possibilitat de reclamació. El programa és com és, fa el que fa, i prou. Un usuari prou qualificat (o que pugui contractar algú que ho sigui), podria pensar en modificar el programa, per millorar-lo o per afegir-hi alguna funcionalitat. Doncs aquest camí també està barrat: l'usuari mai disposarà de l'anomenat codi font del programa (el conjunt d'instruccions en un llenguatge de programació, a partir del qual es construeix el programa pròpiament dit), car els fabricants de programari ho consideren un actiu de valor estratègic, i com a tal, el guarden sota absoluta confidencialitat. Però, encara que es pogués obtenir el codi font del programa (l'anomenada enginyeria inversa pot permetre extreure el codi font a partir del codi màquina del programa), la prohibició de modificació d'aquest codi és absoluta. Això ens dóna una idea del programa com una caixa tancada que no sabem veritablement el que fa. No és inquietant tenir instal·lat un programa, independentment de que faci més o menys bé allò que se suposa que ha de fer, pot estar fent altres coses sense que ens n'adonem? Si teniu dubtes en aquest sentit, instal·leu-vos un tallafocs (programa que supervisa les comunicacions de l'ordinador amb l'exterior), i veureu com contínuament tenim peticions de programes instal·lats per comunicar-se amb l'exterior. Què volen fer i per què? No heu observat que, de vegades, sense haver demanat res, els llums del mòdem comencen a parpellejar com boges, senyal clar que hi ha comunicació amb l'exterior. Amb el programari propietari perdem perillosament el control sobre el nostre ordinador.
Veiem doncs que, en comprar un programa, estem comprant una llicència d'uacute;s que ens imposa moltes obligacions i restriccions, i ens dóna molts pocs drets; ni tan sols el dret a què el programa funcioni correctament. En quin altre sector econòmic o industrial es podria donar una situació així? Aquesta mena de programari, malauradament l'únic conegut per la majoria de la població, és el que es coneix, abusant del llenguatge, com programari propietari.
Hi ha altre programari que no és sovint percebut com a portador dels problemes esmentats pel sol fet de ser gratuït. Exemples d'aquest programari són determinats navegadors d'Internet com el Microsoft Internet Explorer o el Netscape i els seus clients de correu electrònic associats o utilitats de compressió de fitxers com el Winzip. No ens hem de deixar enganyar pel fet què no ens costin diners. Programari gratuït no és necessàriament programari lliure, o de codi obert (aquesta confusió habitual ve donada pel fet què en anglès, free significa tant lliure com gratuït). En aquests programes el codi segueix sent tancat, i per tant, seguim sense saber exactament què fan al nostre sistema, a més de dependre exclusivament dels seus fabricants per qualsevol modificació que s'hi pugui fer.