Entrevista a Josep Martín, Coordinador d'ICV (Gener de 2005)

“Es canvia treballant cap a uns objectius clars”

Josep Martín Gris és Coordinador d’ICV Montgat des de gener de 2005. Però la seva activitat política va iniciar-se als 17 anys, més vinculada llavors al món associatiu ja que “tampoc es que fossin legals els partits polítics encara”. Des de la simpatia pel PSUC “de sempre”, Josep Martín va passar a col·laborar activament amb ICV Montgat farà prop de 15 anys (el trobem per primera vegada a les llistes per les eleccions municipals al 1991). Ara, com a coordinador i responsable polític d’ICV, des de La Veu volem apropar-nos a la persona.

La Veu.- Vas començar la teva activitat política cap allà l’any 1975, però com?

Josep.- Jo vaig anar a parar a l’institut i, és clar, hi havia un fort moviment estudiantil, molt polític, en aquella època. Veia que hi havia com una necessitat de canvi, i m’hi vaig apuntar. Per una banda vaig començar a ser actiu en aquest moviment estudiantil. Pensa que al meu COU no vaig anar gairebé a classe, perquè sempre era o una reunió, o una manifestació, o vaga... I d’altra banda, tot ple d’inquietuds per aquest moviment, doncs també vaig començar a investigar què es feia al meu barri, a Can Maurici. Vaig veure que hi havia altra gent al barri que es movia, i també m’hi vaig apuntar, primer en reunions a bars fins que es va crear l’associació de veïns.

La Veu.- Llavors, ja de jove, vas implicar-te amb el món local i durant molts anys has estat lligat al moviment associatiu. ¿Per què passes de l’associacionisme a un partit polític com ICV?

Josep.- Arriba un moment, suposo que per evolució d’inquietuds personals, que trobes que l’associació de veïns, que és l’associacionisme que més he viscut, et limita a l’hora de fer coses. I més aquí, a Montgat, que sembla que si criticaves alguna cosa del passeig marítim, com que no era el teu barri, doncs no et tocava. En canvi, des d’ICV puc pensar i treballar per tot el poble. Suposo que és això, saps?, Que sentir la manca d’identitat de poble com un problema greu, i d’altra banda veure com IC va fer el procés d’incloure la part verda al seu ideari i la seva forma de fer, em van donar la imatge del que vull per al meu poble, i m’hi apunto a treballar-hi.

La Veu.- Tot i això, ja eres si més no simpatitzant d’IC abans que incorporés la part ecologista...

Josep.- Sí, clar. Les polítiques socials que plantejava IC, les econòmiques, més igualitàries i intentant humanitzar un sistema de capitalisme salvatge; contribuir a generar un sistema més humà; més de persones que de xifres i prou, el model federalista d’estat en favor de la pluralitat... Tot plegat era el que més s’apropava a la meva forma de pensar, i IC sempre ha combinat aquesta part d’ideals amb pragmatisme i amb metodologia a l’hora de fer. Però també sempre ha estat una formació política inquieta, des de l’època del PSUC. I això m’agrada molt, aquest saber ser un partit obert a l’evolució d’idees. Però això et remarcava allò de la incorporació de la part verda, o de l’ecosocialisme. Perquè avui dia, tal qual anem, no podem pretendre mitigar el capitalisme salvatge, tenir en compte el treballador, i oblidar els recursos naturals que ens nodreixen com a humans.

La Veu.- Quan parlaves del teus inicis fa un moment, parlaves de barri, de Can Maurici. Quan vas trencar el concepte barrial per un concepte de poble?

Josep.- Doncs mira, tampoc es que tingui així com un moment determinat, i suposo que en certa manera segueixo tenint un concepte barrial. Però crec que és un problema, i que tots hauríem de fer un esforç de visió de Montgat per poder treballar per Montgat de forma efectiva. I sí, vaig començar a treballar a l’associació de veïns, però també vaig ser el primer president de la primera Coordinadora d’Associacions de Veïns del poble. Així que suposo que sempre he tingut la concepció de poble, o més aviat, sempre he sentit la necessitat de que ens concebem com a poble.

La Veu.- Creus que aquesta concepció global encara no es la base de treball de l’esfera política de Montgat, que no es fan polítiques de gestió en aquest sentit?

Josep.- I si es fan, l’equip de govern actual les porta ben amagades. Mira, si jo com a persona que m’agrada informar-me del que es fa a Montgat, tinc més que problemes per veure quines són les polítiques vertebradores i unitàries del poble, no sé, o no es fan o no arriben comunicativament o per resultats a la gent. I per mi, és tan greu una cosa com una altra.

La Veu.- Però en què ho detectes?

Josep.- En la participació. A això, ICV li dóna molta importància. Però és que per Montgat penso que és una clau per ser més vertebrats. Crec que el concepte de poble depèn de la gent que hi vivim. Per tant, la participació ciutadana hauria de ser vital en les polítiques municipals. Aquí, a Montgat, es limita la participació ciutadana a l’assignació d’unes subvencions per festes barrials sense plantejar un treball que vagi més enllà. I sense anar més enllà en la participació, com planteges polítiques integradores? Per exemple, hi ha un sector de la població totalment oblidat a Montgat, que no vull pensar que sigui oblidat perquè no voten. I aquest sector és la infància. El concepte de poble se sembra des de la infància, i aquí no tenim ni un esplai aconfessional i si bé tenim uns casals municipals que poden ajudar als pares en la tasca de “cangur” cap els fills, no són generadors de dinàmiques associatives, amb la qual cosa el nen es relaciona amb el seu entorn immediat, que és la casa i el barri. I així es potencia d’individualisme per sobre del sentit comunitari. I en pagarem les conseqüències, si no les estem pagant ja amb una crisi associativa i una crisi per manca de participació.

La Veu.- Has parlat, doncs, de polítiques desvertebrades, de crisi associativa, crisi de participació... ¿Són aquests els grans problemes de Montgat.

Josep.- Si volem ser poble i no volem ser un terme municipal dormitori, sí. Però també hi ha qüestions a millorar en serveis quotidians, ben visibles, com l’efectivitat en la recollida de la brossa i, per mi cabdal, el plantejar definitivament un model de gestió de residus que integri tota la recollida selectiva, i per tant, que inclogui ja la recollida de la brossa orgànica, cosa que CiU no es planteja. Puja preus, parla, però no té una visió global, un projecte. I d’altra banda, penso que falta fer una repassada en profunditat a d’altres serveis, també ben quotidians, però menys visibles, com benestar social on per exemple, no tinc clar que l'equip de govern tingui plantejaments més enllà d'anar posant tiretes.

La Veu.- ¿I com pensa el coordinador polític d’ICV a Montgat que es pot començar a millorar això? O a canviar-ho? .

Josep.- ICV sempre ha apostat pel Montgat de les persones. Per una banda, cal fer estudis amb la població, i dic AMB, on ens diguin les necessitats estructurals. Pots muntar des de la regidoria de cultura o joventut un edifici meravellós amb un museu virtual, com ja ens han anunciat, però pot ser que a ningú no l’interessi o que la gent no consideri que sigui una prioritat cultural. S’ha de treballar des de necessitats reals, i aquestes te les diu la població. D’altra banda també falten estudis de la població, pel mateix. Puc decidir i buscar-me al vida per fer un o tres geriàtrics, però en base a la tercera edat i les previsions demogràfiques de Montgat, quants necessito realment? O el CAP (Centre d’Assistència Primària) actual, inaugurat fa uns anys, però tenint en compte el sostre de 12.000 habitants que en teoria han posat des de l’equip de govern, quant trigarà a quedar-se petit? Bé ho haig de prevenir per treballar amb les administracions pertinents abans de trobar-m’hi, no? Mira, canviar es canvia treballant cap a uns objectius clars.