Des d’ICV-EUIA creiem que una societat serà més democràtica com més compromesa estigui la ciutadania amb els assumptes públics i més possibilitats tingui per a intervenir en les decisions que l’afecten, es a dir, cal governar per els ciutadans i amb ells.

Volem allunyar-nos d’aquelles polítiques presumptament participatives que han emergit en els darrers anys, especialment en l’àmbit local, que feien en el millor dels casos, un abordatge superficial de la participació i que eren utilitzades per a legitimar les actuacions municipals.

Entenem que la participació és una forma de gestionar els problemes, cada cop més complexos, que requereixen diversos punts de vista. Es per tant una manera de prendre decisions a través del diàleg i la mediació de postures diverses.

Però tampoc cal perdre de vista, que és un complement a la tasca de representació que realitzant els regidors/regidores i que no la pot substituir. Els representants locals tenen opcions legítimament construïdes i la participació ciutadana serveis per concretar-les i desenvolupar-les.

L'educació no és només un sistema reglat sinó que és una forma d’entendre el poble, al barri o la ciutat i les relacions entre ciutadans i ciutadanes. Volem un municipi educador que faciliti l’aprenentatge al llarg de la vida.

Malgrat l’Ajuntament no té les competències d’ensenyament reglat per infants, si que es poden desenvolupar polítiques i programes de suport per racionalitzant les places disponibles d’escola publica i preveure les necessitats emergents.

Així vol dir d’altra banda dotar las partides pressupostaries municipals que permetin instal·lacions de qualitat. Es en pro d’aquesta qualitat que defensem l’Escola de Sant Joan com a equipament per ensenyament infantil.

Paral·lelament i per dotar al poble de nous i millors serveis desenvoluparem polítiques mancomunades amb Tiana, que altrament no podíem abastar pel marc competencial i el nombre d’habitants del nostre poble.

Ens plantegem com a objectiu fonamental fer de Montgat un poble amb justícia social, on totes les persones puguin portar a terme amb autonomia, i en plenes condicions d’igualtat, els seus projectes vitals. Un poble sense pobresa ni exclusions, que reconeix drets per a tothom, en definitiva un Montgat per a totes les persones.

Tenim un poble petit, i amb una configuració social i demogràfica que ens dona la oportunitat de destinar els nostres esforços i recursos a augmentar la qualitat de vida dels nostres ciutadans/es.

L’Ajuntament compta amb un Equip d’Atenció Primària Municipal en Serveis Socials, al que cal donar el suport necessari perquè pugui donar respostes grupals i comunitàries a les necessitats detectades i emergents però també a fi i efecte de que esdevingui, en un marc de relació normalitzada i democràtica garant dels drets dels ciutadans i ciutadanes de Montgat. Cal allunyar-nos d’”assistencialismes” que, sovint, comporten autèntiques pràctiques segregadores, i dissenyar els serveis públics a partir de la dignitat de les persones.

Però aconseguir-ho és necessària una visió i planificació transversals de la política social. Entenem que Benestar Social pot liderar aquesta manera de fer però només amb la implicació de totes les regidories serà possible aconseguir-ho.

L’habitatge és sens dubte un dels problemes més grans de la ciutadania i Montgat no és una excepció.

Hi ha però col·lectius més afectats: joves, persones soles, famílies monoparentals, i els sectors socials de rendes més baixes.

Creiem que és del tot necessari que una part dels habitatges de protecció oficial, que encara resten per construir aquí a Montgat siguin de lloguer i dins del lloguer entenem que n’hi ha d’haver de dos tipus: de rotació que permet especialment l’emancipació dels joves i de llarga durada per sectors socials de rendes més baixes als que el mercat ha exclòs de la possibilitat d’accedir a un habitatge. En aquest cas hi hauria la possibilitat de renovació del lloguer si la situació del adjudicatari continua ajustant-se als criteris establerts en el moment de l’adjudicació.

Defensem la funció social del habitatge i aprofitarem tots els mecanismes al nostre abast per pal·liar aquest problema.

L'àmbit municipal és una bona plataforma per a actuar i incidir en l'ocupació. Tot i que els recursos d'un poble de les dimensions de Montgat limiten la capacitat d'intervenció en la configuració laboral del municipi, és des del nivell municipal on millor es poden detectar les necessitats tant dels demandants d'ocupació, com les oportunitats de les empreses què n'ofereixen. El municipi també és un marc on desenvolupar polítiques de concertació, diàleg i planificació. De fet, el municipi té un paper cabdal en el disseny de la política de sol industrial, amb l'objectiu de crear una ocupació de qualitat, basada en una activitat econòmica durable, d'alt valor afegit, i respectuosa amb el medi ambient i l'entorn social.

En el sistema econòmic regnant a la Unió Europea, l’administració pública i encara menys l’Administració Local no tenen atribucions de regulació i planificació de l’economia local. En qualsevol cas, l’Ajuntament pot afavorir el desenvolupament del propi model econòmic local.

Actualment Montgat és un poble difós, ha perdut la seva identitat de poble de pescadors i poble industrial, no obstant amb un lideratge municipal es pot contribuir a reactivar el comerç de proximitat, com un dels pilars de l’activitat econòmica del poble.

Pensem que no serà possible la projecció de Montgat com a poble turístic ni el desenvolupament de Montgat com a espai de convivència, sense el comerç de proximitat, i podem caure en un model de poble dormitori.

En conclusió el turisme pot ser un suport per l’economia local, però aquesta s’ha de basar en el comerç de proximitat i la industria no contaminant i extensiva en coneixement.

Els darrers anys estem immersos en una situació general d’un miratge de creixement econòmic basat essencialment en la construcció. Això no repercuteix en un creixement sostingut en el temps i per tant és inviable a mig termini, doncs no genera riquesa pel conjunt del poble ni ingressos pel funcionament del Ajuntament, que no oblidem que té com a funció fonamental la redistribució d’aquesta riquesa en forma de serveis al poble, pensant en els montgatins del present i del futur.

Tot i que per a nosaltres el sostre ideal és de 10.000 habitants, acceptem els 12.000 habitants establerts per acord municipal. Augmentar aquest sostre posa en perill la sostenibilitat de Montgat, sobre tot si basem el creixement econòmic en construcció sense tenir en compte la qualitat de vida dels ciutadans i les noves necessitats que això genera (escoles, ampliació del CAP, Transports, ....)

Augmentar aquest sostre indefinidament és el que ens volen vendre com a solució, sense abordar la veritable qüestió de fons: que farem quan no es pugui construir més?

Altres qüestions segueixen sense abordar-se, el medi ambient ha estat una àrea menor pels equips de govern d’aquesta legislatura, cal tenir en compte que si bé les condicions ambientals del planeta repercuteixen en Montgat, Montgat repercuteix en les condicions ambientals del planeta, hi deixa la seva petjada ecològica i ens hem de posicionar com a poble amb polítiques actives al respecte: estalvi energètic, consum responsable, gestió de residus, nova cultura del aigua...

Existeix el mite de que les polítiques ecològiques són cares, quan és totalment al contrari.

El cotxe pressiona al desenvolupament pacífic del territori, genera contaminació acústica i atmosfèrica i és ineficient des del punt de vista de la mobilitat urbana.

Per tant cal racionalitzar d’una banda les necessitats d’espai que genera el cotxe i de l’altre el seu ús.

Tot i això hem d’establir com a prioritat de la política municipal de mobilitat a les persones que es desplacen de forma sostenible: als que van en transport públic a peu i amb bicicleta.

Malgrat el nou marc estatutari a llarg termini ens concedeix competències en quan a rodalies RENFE, les necessitats del poble no ens permeten esperar més, per exigir el compliment de l’acord del Parlament de Catalunya de que tots els trens parin a Montgat.

La cultura és un eix vertebrador de la cohesió social, a més òbviament d'una font d'entreteniment i d'aprofitament del lleure. És un instrument que, des del punt de vista de la seva democratització, i per tant de la seva accessibilitat universal, aporta capacitat per a la comprensió d'una societat complexa i canviant com la actual, donant elements per a la seva necessària transformació, impulsada des de la participació d'una ciutadania amb interessos actius pel que l'envolta. I això s'ha d'impulsar des de la infància, utilitzant les escoles no només com a espai d'ensenyament unidireccional, sinó com el primer viver de recepció cultural i de foment de l'expressió cultural per part dels infants. L'aposta per la cultura de proximitat amb la que estem compromesos com a organització d'esquerres no es limita a una determinada oferta cultural aplicada en els espais tradicionals, sinó que entén el fet cultural d'una forma participativa i transversal, recollint i donant suport des de l'Ajuntament a les inquietuds creatives de la població.

L'esport és un dret ciutadà amb incidència en la qualitat de vida. Es tracta d'una activitat que, a més de la seva importància en la bona salut de les persones, ha de fomentar valors socials, de solidaritat, d'integració, d'igualtat, de convivència, etc. Pels més joves, a més, és un element fonamental en la seva formació com a persones, tot prevenint pràctiques i actituds de risc, amb especial interès pels esports col·lectius. Per tot això, l'Ajuntament ha de promocionar, facilitar i fomentar la pràctica de l'esport a nivell aficionat.

La seguretat és un dret i una eina per a garantir els drets. I sovint es creu que les polítiques de seguretat són neutrals respecte de l'orientació dels governs. De fet, aquesta idea és una proclama que prové de sectors de dreta, sectors que entenen la seguretat partint d'un concepte d'autoritat i ordre. Però aquest concepte, i les polítiques que se'n deriven, són velles, obsoletes i poc efectives.

Des d'ICV-EUiA reivindiquem un concepte de seguretat lligat a justícia i sostenibilitat. I les polítiques que es deriven d'aquest concepte passen per avaluar, per analitzar riscos i conflictes socials. No es tracta només de lluitar contra manifestacions de violència sinó d'actuar sobre les causes. És a dir, prevenir situacions de conflicte. I per a això cal estar a peu de carrer. En aquest sentit, la policia local ha d'esdevenir protagonista i s'ha de replantejar perquè realment esdevingui un cos proper a la ciutadania.

Alhora, s'ha de plantejar la política de seguretat de forma transversal per poder treballar la prevenció. I en aquest sentit, l'acció policial n'ha de ser només una part. Uns serveis públics de qualitat envers salut, consum responsable, serveis socials, etc., són els que poden incidir en els contextos que acaben definint-se com a causa de conflicte i de percepció d'inseguretat ciutadana.

Des d'ICV-EUiA entenem que construir un Montgat segur passa per construir un Montgat socialment cohesionat i fort.

La nostra visió ideològica, des del punt de vista d'una esquerra progressista, inclusiva, transformadora i moderna, ens fa concebre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) como un factor integrant de l'Estat del benestar, i per tant com un element susceptible de ser tractat amb una visió política, més enllà d'un plantejament exclusivament economicista i abandonat al mercat. Les TIC són molt més què un fet tecnològic per esdevenir un veritable fenomen que transforma substancialment les relacions dels ciutadans entre ells i amb les institucions, entitats, empreses, etc. El nou Estatut recull l'obligació dels poders públics de fomentar que les TIC es posin al servei de les persones, amb un enfocament d'igualtat i amb els principis d'universalitat, continuïtat i actualització. Les TIC han de ser per als ajuntaments una eina de proximitat en la conformació d'una veritable ciutadania digital, i que ha de conduir a que els ciutadans passin de ser simples receptors passius d'informació a veritables creadors de continguts, continguts que han de ser rebuts pels dirigents polítics que n'han de fer el retorn social en forma de polítiques sorgides d'aquesta cogestió de la vida pública.

D'altra banda, i des d'un punt de vista de creixement econòmic i ocupacional, el desenvolupament i la creació d'un sector de TIC a escala local és un element estratègic perquè, a banda de ser un dels sectors industrials en més gran expansió, contribueix a un creixement basat en una economia neta i respectuosa amb el medi ambient.

Per tal de que el discurs dels ciutadans canviï respecte a la percepció que en tenen de les Administracions i concretament de l’Administració Local, que és la més propera als seus interessos, cal facilitar al màxim l’accés dels ciutadans i ciutadanes al Ajuntament i per a fer-ho cal:

Confeccionar uns pressupostos racionals, en els que hi hagi un equilibri real entre ingressos i despeses, i amb dotacions pressupostàries a projectes concrets és una de les nostres fites, però cal recordar que l’administració pública ha de ser una palanca del progrés social. És en aquest sentit que cal manifestar que no és cert que qualsevol servei públic externalitzat es presta millor que des de l’Administració.

Som conscients també de que de vegades cal externalitzar algun servei, però cal justificar-ho degudament i tenint en compte que l’externalització no pot significar una precarització de les condicions sociolaborals per als treballadors i treballadores que els prestin i la pèrdua efectiva del control de la gestió. No es pot oblidar tampoc que els serveis externalitzats generen una necessitat de control per part dels tècnics municipals que es tradueix, entre d’altres, en despesa econòmica que s’ha d'afegir a la gestió del servei.

Es del tot necessari evitar la privatització dels serveis públics, ja que quan aquesta es produeix es deixa de prestar un servei públic, al que té accés tothom. Sabem, però, que el marc competencial del nostre Ajuntament i encara més important, el pressupost, no ens permeten assolir algunes de les fites que augmentarien la qualitat de vida dels nostres ciutadans, i es per això que pensem que cal mancomunar serveis amb altres pobles.

Per últim hem de poder garantir que l’accés a l’administració pública es produeixi sota els principis d'igualtat, de mèrit i de capacitat, dotant al nostre municipi dels funcionaris millor preparats. I vetllar pels drets dels treballadors evitant que és produeixi qualsevol tipus de discriminació, fent especial atenció a aquelles que es poguessin produir en atenció al gènere.

Montgat, Maig de 2007