-
Atès que, amb data 15 de desembre de 2004, es va signar un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat, plataforma d’entitats que està formada per Cooperació, Unió General de Treballadors UGT, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica FMRP, Comissió Obrera Nacional de Catalunya CONC, Federació de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya FAPAC, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC-STE’s, Gran Lògia de Catalunya i Balears (G.L.S.E.), Gran Orient de Catalunya (G.O.C.), Ateus de Catalunya, Confederació General del Treball CGT, Moviment Laic i Progressista, format per Esplais Catalans, Escola Lliure El Sol, Casals de Joves de Catalunya, cooperativa Entorn, Fundació Terra i Fundació Ferrer i Guàrdia.
-
Atès que les institucions que subscriuen aquest conveni reconeixen la conveniència de la separació o distinció entre el poder polític i les creences religioses, és a dir, la laïcitat.
-
Atès que les institucions esmentades reconeixen els drets que es deriven de la llibertat de consciència, de pensament i religiosa, limitats pels altres drets de tots els homes i de totes les dones i per les normes de convivència. I que reconeixen també que cap dels drets relatius a una determinada creença, religió o línia de pensament concrets, no ha de ser imposat com a deure a ningú.
-
Atès que la laïcitat afavoreix la convivència en el pla d’igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes. Que cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Que la laïcitat és garantia de diàleg i d’intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees.
-
Atès que la laïcitat exigeix la separació entre l’àmbit polític, que regeix l’organització general de les societats humanes, i l’àmbit religiós o filosòfic, que permeten a tot ésser humà d’escollir el sentit que dóna a la seva vida. El primer domini pertany al dret públic, mentre que el segon pertany al dret privat.
-
Atès que la convivència en societat ha de permetre l’assoliment d’un equilibri entre les esferes pública i privada. L’àmbit o l’espai públic defineix allò que és comú. Les conviccions espirituals, religioses o no, pertanyen a l’àmbit privat, en el sentit que no són compartides per tothom. Però aquesta privacitat de les conviccions espirituals, religioses o no, no vol dir que aquestes es limitin a un afer íntim, ja que implica també l’exteriorització de la llibertat de culte, l’associació i la persecució d’objectius; tenen, doncs, una dimensió social.
-
Atès que l’exercici i el desplegament dels drets i dels deures associats a la democràcia genera la construcció de la “Ciutat” com aquell espai en el qual tots els seus habitants es reconeixen iguals. El reconeixement de l’altre, amb independència de la seva raça, llengua, origen, gènere o religió, és la característica dominant d’una societat democràtica avançada. El reconeixement de l’altre és el primer valor, precisament, de la laïcitat.
-
Atès que la laïcitat preserva l’espai públic de les ingerències de qualsevol creença, ideològica, filosòfica o religiosa que tingui vocació monopolística i excloent. La laïcitat defensa la societat democràtica de la seva fragmentació en comunitats oposades i preserva la unitat de l’espai públic, al qual tothom pertany.
-
Atès que la laïcitat és molt més que una barrera front a qualsevol creença totalitarista i sectària. És un principi actiu que impregna la societat i les persones i que promou el dret de pertànyer a una religió i el dret a no tenir cap religió. La laïcitat és l’humanisme derivat dels valors democràtics que fa a tots els homes i a totes les dones radicalment iguals en l’espai públic per tal de garantir el seu dret a ser diferents en l’espai privat.
-
Atès que la Lliga per la Laïcitat, creada a Barcelona el 13 d’octubre de 2003, aniversari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, és un conjunt d’entitats socials, que abasten des del món sindical fins a associacions de pares i mares d’alumnes i sectors representatius d’inquietuds pedagògiques fortament arrelades a la societat catalana, i vol contribuir a fer costat al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que basteixi un veritable espai públic en què sigui possible un diàleg democràtic, d’impuls dels valors humanistes que integren la tradició del pensament progressista català.
-
Atès que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Presidència, vol establir una línia de col·laboració amb la Lliga per la Laïcitat que permeti una reflexió conjunta i un observatori compartit sobre la llibertat de consciència, sobre la seva vigència efectiva, sobre les fórmules del seu impuls i sobre les mesures adequades per a la seva preservació.
-
Atès que les administracions públiques, entre elles els Ajuntaments, no han d’identificar-se amb cap creença religiosa ni cap creença filosòfica, i que cap creença religiosa ni cap creença filosòfica no ha de pretendre imposar-se a través del poder polític.
|