Treballar seriosament la Regidoria de Medi Ambient implica una tasca d’inversió per a la qualitat de vida i un treball a llarg plaç (cosa ben difícil a vegades d’entendre en el marc polític general). Es requereix de gestió, però també d’una tasca educativa. És a dir, s’ha de fer vàlid el ““pensa globalment, actua localment” com a eix de treball de cara a la mediambientalització d’altres regidories i com a eix de treball de cara a la població. Però, fins a quin punt una administració pública s’ha d’erigir en actor educatiu directe?
La sostenibilitat passa per una reorientació d’hàbits
Aquests darrers anys, CiU ens ha informat dels horaris de la deixalleria mòbil i de..., bé, deixem-ho estar. Aquesta informació i la pròpia existència d’un recurs com aquest (que ve de la Diputació) teòricament té l’objectiu de reorientar certs hàbits dels ciutadans. Però reorientar hàbits té una base educativa per a la qual la informació és només un primer pas, i com a tal resulta insuficient.
Podrien entendre’s els hàbits com una sistematització de conductes, de forma que en dur-les a terme no passen necessàriament per la part conscient del cervell (cada vegada que una persona treu a passejar el seu gos ho fa perquè li toca). Les conductes procedeixen d’una codificació de la realitat i de com aquesta persona interactua amb aquesta codificació de la realitat (podem codificar un residu com a brossa o com a matèria). Per economia vital, el cervell acaba mecanitzant la interacció, la conducta, de forma que aquesta esdevé costum, hàbit. Així doncs, l’hàbit es construeix en la vida d’una persona per imitació (o socialització) i/o per coneixement adquirit.
1r. esglaó: la informació
Per tant, el fet que posin cartells de “gossos no” farà que deixi d’haver caques de gos al lloc indicat? El fet que informin de per què serveix el contenidor del color de torn farà que augmenti la separació de residus en origen, a les llars? La informació per si sola farà aparèixer el sentit del civisme en el ciutadà? Tot depèn de com es tracti la informació, el sentit del missatge. Perquè pot ser tractat com a cúmul d'indicacions més o menys pràctiques, o bé pot ser tractada per contribuir a la recodificació de la realitat. Per canviar un hàbit cal que la persona “recapaciti” sobre la realitat que el genera, cal que entengui que hi ha més formes de veure aquesta realitat i que en base a aquestes, la interacció amb la realitat, la conducta, ha de ser diferent a l’aplicada fins llavors. I això requereix d’un procés.
La informació és el primer pas ja que arriba al ciutadà, que esdevé un receptor passiu. La informació li diu què hauria de fer o no fer, però no implica cap mena d'actitud activa en el ciutadà (ni tan sols implica la consciència davant un problema).
2n. esglaó: la sensibilització
Però a força d’informar es pot arribar a un estadi de sensibilització del ciutadà. El tractament informatiu dels diferents follets o eines comunicatives que es facin arribar al ciutadà per arribar a aquest estadi sensibilitzador han de partir de la redundància i no de la repetició amb canvis de presentació estètica.
La sensibilització implica que la informació, més que arribar al ciutadà i ja està, comença a interessar-li. Ja no és un receptor passiu, i fins i tot és possible que en busqui. I és perquè ha començat a recodificar la realitat i necessita o vol ampliar, vol contextualització, vol causes i conseqüències: és sensible davant el tema.
3r. esglaó: la conscienciació
De ser sensible a ser conscient hi ha un pas. Amb la conscienciació el ciutadà ja no només vol o busca més informació, sinó que actua. Comença a modificar hàbits, per una qüestió de principis, perquè cada vegada que ho fa creu que és per un bé. La conducta del conscienciat no és sistematitzada, és un acte de consciència... És el moment d’incidir més en informació sobre hàbits. I és perquè a força de repetir aquestes accions (repetir-les per principis), i amb la força darrera de la recodificació de la realitat, el ciutadà sistematitzarà la nova conducta i la farà costum. Ja s’ha reeducat.
4rt. esglaó: l'educació
Educar en aquest sentit necessita temps, continuïtat i campanyes per fases pensant en aquests quatre cicles (i avaluant durant i després de la campanya). Des d’aquesta perspectiva ens hem pogut quedar amb campanyes de la Direcció General de Tràfic que com a molt, arriben a l’esfera de la sensibilització perquè es queden en la comunicació mediàtica. En canvi, al nivell local d’un poble com Montgat, les possibilitats resulten molt més interessants. Per què? La comunicació mediàtica és combinable amb activitats que fan servir l’aspecte vivencial com a eina comunicativa. No es tracta només de fer arribar fulletons, sinó de genera activitats en el marc de la comunitat perquè l’hàbit es desenvolupa en aquest marc.
Gastar-se diners en infraestructures, en serveis... i no incentivar la reorientació d’hàbits d’una manera estructurada per sobre de la testimonial pot estalviar recursos en primera instància, però a la llarga resulta més car per a tots.
Emma Ros. E-mail: emma@laveu.org