![]()
Per
una Europa Lliure de Patents de Software
Programari (traducció al català de la paraula anglesa software) propietari o programari lliure? Us heu fet mai aquesta pregunta quan penseu quins programes instal·lareu al vostre flamant ordinador nou? I si ara mateix, en fred, haguéssiu de respondre-la, què diríeu? Probablement paraula per paraula, respondríeu que Programari Lliure sona millor. És veritat; el concepte de llibertat és prou suggestiu, i en canvi, la sola idea de què els nostres programes puguin ser titllats de propietaris pot crear inquietud, oi? Ara bé, és bastant probable que, després d'aquesta breu reflexió, torneu al vostre ordinador nou, i comenceu a instal·lar la darrera versió del Windows, de l'Office, del Photoshop, etc., mitjançant CD's què us han deixat els amics o què heu baixat d'algun lloc a la xarxa on tenen tot això gratis. A fi de comptes, això és el que fa la immensa majoria de la gent. I segur que això deu ser programari lliure, perquè no heu hagut de pagar un euro per ell ni heu hagut de demanar cap llicència a ningú per instal·lar-vos-ho.
Doncs precisament és el contrari: tot això és, per definició, programari propietari. I ho és perquè, malgrat que no heu pagat per tenir-lo, es tracta de programes pels què existeix l'obligació de pagar una llicència d'ús per utilitzar-los legalment, però què a canvi d'aquest pagament, no ens garanteixen gran cosa: si no fan prou bé el que se suposa que han de fer, no hi ha cap possibilitat de reclamació, ni de modificar-los perquè funcionin millor. Tampoc podeu instal·lar aquesta mena de programes en cap altre ordinador, ni molt menys en podeu lliurar còpies a ningú. Que la gent ho fa? És cert, però no per això deixa de ser il·legal, i perseguible penalment. Això no sembla massa lliure, oi?
Normalment s'assumeix tot això, entre d'altres coses, perquè es pensa què aquest model de programari és l'únic possible, i d'això s'han encarregat prou les grans corporacions del món de la microinformàtica, les mateixes que ens presenten com a exemples socials els seus propietaris, autèntics exponents del somni americà, i que s'han enriquit fins a extrems inimaginables a costa de fabricar programes, sovint de qualitat dubtosa, no modificables, no distribuïbles lliurement, i amb un preu de llicència (no de venda) molt car.
Hi ha, però, una alternativa a aquesta mena de servitud tecnològica, i d'això anem a parlar a continuació.
Imagineu que hi hagués un sistema operatiu que no tingués les restriccions esmentades, que fos estable, de qualitat, eficient, amb un bon ventall d'escriptoris a escollir, que aquests fossin completament configurables, disponibles en multitud d'idiomes (inclosos el català, el castellà, el gallec i l'euskera, per exemple), que no es pengés, etc. Imagineu a més que també hi hagués gran quantitat de programes amb les mateixes característiques, que cobrissin tot el que normalment necessitem fer amb un ordinador (ofimàtica, navegació web, correu electrònic, edició d'imatges, multimèdia, etc). Ja posats, imagineu que tot això és gratis, i està disponible a Internet només esperant que hi aneu a buscar-ho. Sembla ciència ficció o alguna mena de país de les meravelles, oi?
Doncs tot això existeix en la realitat des de fa gairebé quinze anys, i es diu Linux, o amb més precisió GNU/Linux (diguem que GNU és la globalitat del sistema operatiu, mentre que Linux n'és el nucli central; visiteu www.gnu.org/home.ca.html per més informació).
Però, potser el més important no és només l'existència d'aquesta alternativa en termes de fiabilitat, operativitat, qualitat i cost als sistemes propietaris habituals. El més important és que, mercès a la llicència GPL (General Public License, o Llicència Pública General), és a la disposició de la comunitat (és a dir, de tot el món), el codi font dels diferents programes, la qual cosa vol dir què, d'una banda, qualsevol persona amb suficients coneixements pot saber exactament el que fa el programa, i com ho fa (això ens ofereix prou garanties als usuaris: qui desenvoluparia un programa que fes coses perilloses o malintencionades, sabent que això es descobrirà d'immediat?), i d'altra banda, permet que qualsevol persona pugui millorar un programa, posant a disposició pública aquesta millora (això permet una ràpida i contínua evolució del programari públic, de forma que es pot afirmar què, quan un error és detectat en l'execució d'un determinat programa, la seva solució és implementada en pocs dies).
Si podem tenir un programari eficient, sòlid, en permanent evolució i millora, amb molts menys forats de seguretat, i molt més immune a l'acció de virus què el sistema operatiu propietari més habitualment utilitzat; i a més, gratuït (cal insistir en què la suposada gratuïtat amb la què normalment són utilitzats i copiats els programes comercials habituals és simplement il·legal, i per tant, no pot constituir referència vàlida pel que estem discutint), no creieu que val la pena donar-li una oportunitat?
Si la resposta a aquesta pregunta és afirmativa, doneu una ullada per alguns dels moltíssims fòrums sobre el tema, d'entre els que, per començar, us aconsellem el magnífic grup balear Bulma o el barceloní Badopi, encara que n'hi ha un grapat més.
Si teniu alguna reserva sobre si podreu fer amb programari lliure tot el que feu actualment, no tingueu cap por: consulteu aquesta pàgina per veure les equivalències entre les aplicacions dissenyades per Windows i per Linux.
Si tot això us comença a crear un cert interès, però encara no us atreviu a donar el pas d'instal·lar-vos Linux, heu de saber que hi ha un bon nombre d'aplicacions lliures, però que tenen la seva versió per Windows. Així, podeu tastar la suite ofimàtica Openoffice.org, l'editor gràfic GIMP, el potentíssim navegador Mozilla-Firefox i el seu gestor de correu associat Mozilla-Thunderbird, etc. També és recomanable una visita a la pàgina de Softcatalà, un grup independent de persones entusiastes que, sense ànim de lucre, fan i distribueixen la traducció al català d'un bon grapat de programes lliures.
I si finalment us decidiu a entrar en contacte amb GNU/Linux, heu de saber què hi ha diferents distribucions (conjunts de sistema operatiu, programes, i utilitats) no gaire diferents entre elles, però amb diferents plantejaments, des del punt de vista de la senzillesa, el reconeixement del maquinari, freqüència d'actualització, etc. En la secció de Linux de Softcatalà, entre molts altres llocs, trobareu més informació.
I tant! Penseu que del que estem parlant no és només de quins programes executem al nostre ordinador, o sobre quin sistema operatiu els executem. Parlem de coses molt més importants: parlem de la independència tecnològica o de la perpètua dependència de les grans multinacionals del software, habitualment nord-americanes, parlem de que els estàndards actuals i futurs siguin o no definits per aquest oligopoli, parlem de la possibilitat de tenir un veritable desenvolupament tecnològic a Europa (per la qual cosa és imprescindible que no sigui aprovada la directiva europea sobre patents de software, cosa que sembla, malauradament, cada vegada més improbable).
En definitiva, estem parlant de llibertat. I no estem sacralitzant l'ús de la tecnologia informàtica en termes de la llibertat que pugui o no aportar a la població què en fa ús. Però sí que considerem important que, si més no, l'opció a triar entre els productes tancats, cars i sovint poc fiables, que ens situen com a societat tecnològicament dependent, i els programes oberts, de qualitat, gratuïts, i construïts gràcies a la participació social, és important per sí sola.
És a dir, el coneixement i l'us del programari lliure és molt d'esquerres.
Malament, gràcies. No tenim constància de cap aproximació a l'ús de Programari Lliure al nostre Ajuntament. De fet, els pressupostos municipals dels darrers anys destinen quantitats al voltant dels 15.000 euros a renovació de material informàtic, sense especificar. La Montse Giner, regidora de la nostra coalició va demanar ampliació d'informació sobre aquest aspecte (quina part d'aquestes despeses va destinada a programari, i quina a maquinari), i només va obtenir respostes vagues i genèriques de l'equip de Govern. A la proposta de pressupostos per l'actual 2005 (que, com sabeu, va ser rebutjada) hi figurava, a més, una partida de 12.000 euros destinada aAuditoria Informàtica. Per un moment vam tenir l'esperança de què l'Ajuntament iniciaria algun estudi destinat a la revisió del model de gestió informàtica, i qui sap, incloent-hi un programa d'implantació de programari lliure als ordinadors municipals. En vam preguntar, i vam comprovar que la nostra esperança era excessiva i la confiança en l'equip de Govern (CiU-ERC) era, també en aquest aspecte, injustificada. Sembla que l'Auditoria Informàtica estava destinada a Protecció de Dades (dit així, de forma genèrica), la importància de la qual no negarem, és clar. Atès tot això, al ple de Pressupostos també vam preguntar sobre l'existència o no d'un programa (o si més no, d'una simple intenció) d'implantació de programari lliure a la Informàtica Municipal. La resposta a això, simplement no va existir.
És clar que no és gens estrany: el mateix grup que ostenta l'Alcaldia del nostre poble (CiU) a hores d'ara, ja va votar al Parlament de Catalunya, a l'anterior legislatura, juntament amb el PP, en contra d'una proposició del nostre grup en la que s'instava al Govern de la Generalitat a afavorir la implantació de Programari Lliure als ordinadors què en son dependents, i a promocionar-ne l'ús entre la població catalana. No es demanava cap cosa estranya: sense anar més lluny, la Junta de Extremadura ha promogut una distribució pròpia de Linux, anomenada Linex, que ha merescut ser portada al Washington Post, i que ha suposat un considerable estalvi en programari, la qual cosa ha permès la completa informatització de les escoles extremenyes. CiU i PP semblen sentir-se a gust amb la dependència tecnològica de les grans empreses nord-americanes.
El nostre grup es compromet a:
Elaborar aquesta web amb eines lliures (Quanta Plus, Openoffice.org, etc), i allotjar-la en servidors que treballin amb programari lliure. Aquest compromís és indefinit en el temps.
Utilitzar-hi sempre llenguatges i formats absolutament normalitzats. Per consegüent, ens comprometem a no utilitzar extensions no normalitzades de llenguatge destinades a funcionar només amb determinat tipus de navegador. És a dir, la nostra web mai no necessitarà un navegador determinat, en perjudici d'altres, per ser visualitzada correctament. És cert que estem utilitzant el format .pdf per visualitzar els nostres butlletins, i aquest no és pròpiament un format lliure, sinó que és propietat d'Adobe Systems Incorporated. Ara bé, a hores d'ara, la codificació d'aquest format és abastament coneguda per la Comunitat, i la seva utilització és tan estesa, que pràcticament ha esdevingut un estàndard de facto.
En la mesura en què tinguem capacitar per influir-hi, assumim igualment el compromís d'impulsar el màxim possible l'ús de programari lliure als ordinadors dependents de l'Ajuntament (no només els propis de l'Administració Municipal, sinó a Aules d'Informàtica, Aules d'Internet, etc). L'estalvi obtingut hauria de servir per ampliar i millorar la informatització municipal.
Promocionarem, fins a allò que ens sigui possible, el coneixement i l'ús del programari lliure entre la ciutadania del nostre municipi, amb mesures com la major presència de publicacions i llibres sobre el tema a la Biblioteca Tirant Lo Blanc, i fins i tot, amb la distribució gratuïta de discos compactes amb versions funcionals de GNU/Linux.
Igualment, farem el possible -també si tenim la influència necessària- per tal que la web municipal (inexistent a hores d'ara) compleixi les mateixes exigències esmentades per a la nostra pròpia web.
Evidentment, al nostre nivell, no ens podem plantejar la creació d'una distribució GNU/Linux pròpia, ni tan sols és estrictament necessari, atesa l'abundància de distribucions gratuïtes i d'excel·lent qualitat que ja existeixen i són mantingudes amb regularitat, però ens plantegem com a objectiu recolzar qualsevol iniciativa què es produeixi en aquesta direcció a nivell de Catalunya.
Estem parlant d'un tema tan ample, que aquest article només pot que plantejar-lo a nivell molt superficial, amb la qual cosa, l'únic objectiu que esperem assolir amb ell, és despertar una mica d'inquietud i de curiositat, que condueixi a la cerca de més informació (n'hi ha per tones a la xarxa), i, si més no, s'estengui el coneixement del fet de que hi ha una altra realitat informàtica independent de les grans corporacions. I aprofundir en aquesta realitat és conquerir una altra -tot i que modesta, ben certa- parcel·la de llibertat.
Victor Gandia. E-mail: victor@laveu.org