Desvertebrat. Probablement sigui l'única cosa en la que tots els
montgatins estaran d'acord. El poble és desvertebrat urbanísticament,
socialment, comercialment... Bé, és un problema del qual sempre
sentim a parlar, del qual es parla molt sovint, i sobre tot, des
de sectors que reivindiquen Montgat com una unitat. Però la
unitat passa per un sentiment de pertinença. La construcció d'un
sentiment de pertinença a una comunitat es genera a través dels
elements i mecanismes socialitzadors amb els que topa cada
persona. Aquests elements socialitzadors generen la via de la
construcció d'una identitat montgatina que, en definitiva, acaba
essent quelcom intrínsec de la persona.
A Montgat resta tan arrelada la sensació de desvertebració en diversos
àmbits que les generacions que pugen cada cop tenen més difuminat el
poble en un simple marc urbà de traç desbaratat. Intrínsecament, un
habitant de Montgat pot tenir aquesta sensació d'unitat, i tot el que
comporta, envers el seu barri (identitat de barri) amb relativa
facilitat, cosa que genera el problema de fons de la desvertebració
(causa o conseqüència de la distribució urbanística i sociològica del
poble). Com es podria fer servir la desvertebració per reconduir-la
com a element de la construcció d'una identitat de Montgat envers els
seus habitants?
El moviment associatiu: de la realitat barrial a la interbarrial
En aquest sentit, les associacions són un puntal de treball. Hem de
distingir, però, entre entitats estatutàriament barrials (com les
associacions de veïns, bàsicament) i entitats amb vocació d'expansió
activa per tot el poble, encara que mostrin certa tendència barrial
patida des de la desvertebració (com Montgat Solidari al seu moment,
el Centre Recreatiu i Cultural...).
Barrials o amb activitat expansiva al poble, les associacions són
l'espai on trobem gent agrupada amb una concepció de poble. I amb
un evident potencial multiplicador d'aquesta concepció de poble, a
través del seu treball. De ben segur que trobem gent d'associacions
amb una marcada consciència barrial de connotacions desvertebradores,
però en implicar-se amb el seu barri, entra en contacte amb
estaments pensats i destinats al poble, entra en contacte amb altres
entitats i amb problemàtiques similars (i un mateix nus de fons), i
per tant, els resulta inevitable acabar adquirint una certa
consciència de poble.
Problemes de relleus
Paral·lelament, les associacions montgatines tenen un problema de base
social ben clar, que comporta un problema de relleus i qüestiona les
possibilitats de continuïtat activa. Pensar activitats generalistes
per a tot el poble, amb la dispersió de públics objectius que
comporta, centralitzades a un espai físic amb el problema previ de
la desvertebració i, per tant, una afluència generalment per sota de
les expectatives de l'entitat organitzadora, lluny d'aportar
col·laboradors i base social a l'associació, comporta sovint
frustració i acaba
cremant els equips de gent que ara per ara generen
la vida associativa del poble.
L'alternativa, per entitats i per al propi consistori, podria ser
generar activitats sectorials en programes amb certa continuïtat, per
públics concrets i definits en dissenyar l'activitat, públics pensats
en clau sociològica, i no en clau urbanística, i conseqüentment, amb
una difusió en els espais on es trobin aquests públics (de forma que
es guanya en efectivitat comunicativa). Probablement no siguin
activitats multitudinàries, però de mica en mica, pot obrir camí cap
a nous col·laboradors captats per interessos concrets, col·laboradors
que trobin en el seu poble una entitat on canalitzar inquietuds,
sense haver de marxar a altres poblacions. I si es queden, inicien
la roda de participació envers activitats per al poble, i la
participació genera un sentiment de pertinença per la dilatació
d'experiències en l'elaboració, execució i avaluació de la tasca de
la persona dins l'entitat; experiències d'interpretació intrínseca
de l'individu en el marc d'una comunitat.
Mecanismes de participació municipal
Si aquest complicat procés, que requereix de molta paciència, va
acompanyat de mecanismes de participació que agrupin entitats
(mecanismes com el Consell de Cultura si es treballés des de la
participació real, o com un Consell Consultiu General d'Entitats
Montgatines -com proposàvem des ICV-EA per no cremar a les
entitats amb milers de reunions sectorials i per treballar la
unitat des d'un organisme d'unitat-), s'aconsegueixen dues coses:
-
obrir un itinerari en les etapes de creixement del
voluntari que necessita fer evolucionar inquietuds
(augmentant l'estabilitat de les entitats);
-
generar espais d'intercanvi i acció comú, per tant, espais
d'unitat que només funcionen mirant-se Montgat com a poble
a través de la desvertebració transformada en diversitat.
Aquests mecanismes participatius que potencialment obren
l'espectre d'acció associativa també són potencials
multiplicadors, però seguint quines vies?
Etapes de creixement del voluntariat: les inquietuds
Les entitats són puntals de treball sorgits de la ciutadania en base
a la seva pròpia interpretació de la realitat, en base a allò que
han detectat com a necessitats sense resoldre. La gent que les mou
ho fa per una inquietud i, en desenvolupar inquietuds al poble,
s'implica en una concepció global de Montgat que, d'alguna manera,
genera la reivindicació d'una unitat.
Les inquietuds, però, no són estàtiques, i tot voluntari necessita
respondre a unes inquietuds en evolució, unes inquietuds que poden
respondre a l'obertura d'altres camps d'actuació o a l'obertura cap a
espais de més responsabilitat organitzativa. El cas, però, és que
l'entitat o el poble ha de saber donar, en alguna mesura, resposta a
aquestes etapes de creixement del voluntari per assegurar continuïtat
en forma de relleus i per evitar l'estancament.
En la línia de les fases de creixement del voluntariat, un seguit
d'associacions locals, per formar realment un teixit associatiu,
s'han de vincular amb la seva tasca i la tasca de la resta d'entitats,
en funció d'objectius comuns, recursos compartits... I per això cal
comunicació en horitzontal, a través de mecanismes de participació,
que poden ser d'una iniciativa provinent de l'equip de govern de
l'Ajuntament (com seria un Consell Consultiu General d'Entitats
Montgatines) o provinent d'una iniciativa de les pròpies entitats
(com seria una coordinadora d'associacions de veïns).
Qüestió d'objectius
Sigui quina sigui la fórmula seguida per establir aquests mecanismes
de participació, resulta vital que es dotin d'objectius consensuats,
clars i desenvolupats per graus. Establir objectius generals,
específics i operatius pot donar peu amb més facilitat a grups de
treball concrets, amb un nombre de participants reduïts que es mouen
per la inquietud que els genera el tema, per tant, implicats i que
juguen en equip perquè tots veuen una meta que han decidit col·locar
a una determinada distància i no a una altra. La participació, a
Montgat, no la podem mesurar en clau barrial, sinó en clau de
potencial d'acció dels implicats.
Un cop establerts els objectius s'ha de vetllar per tal que no es
confonguin línies generals d'actuació amb activitats generades i/o
gestionades pel propi consell, coordinadora..., evitant
sobrecarregament en el voluntariat. Les línies generals d'actuació
es tracen seguin la següent cadena:
|
necessitat detectada --> accions possibles -->
qui les desenvolupa
|
En anar-se realitzant, les línies responen a unes expectatives de
grup (donant-li sentit i continuïtat) i arrelen entre la població
en tant en quant els agents socials hi participen, en fan un
seguiment i actuen de multiplicadors. Les activitats pròpies en
base a una visió global del Montgat desvertebrat necessiten un
plantejament descentralitzador. La seva ubicació en uns o altres
espais físics ha de ser per afluència de tipus sociològic de
públic: no es tracta de clonar activitat per barri, sinó de generar
diversificació d'activitats en base a diversitat sociològica de
públics, alternant el barri seu de les activitats per tal de no
forçar un centre social, però sí forçar mobilitat entre els
interessats (obrint la roda de captació i implicació esmentada la
setmana passada).
A falta de mitjans de comunicació amb calat social a Montgat (que
superi els estrats polititzats i que, per tant, tenen una concepció
de Montgat com a poble), la participació esdevé la principal força
per potencial multiplicador i esdevé eina, no finalitat. Com a eina,
s'ha de saber per què es vol fer servir, quin objectiu li donem.
Participar parteix d'una concepció intrínseca, com intrínseca a la
persona és la construcció d'una identitat. Però en definitiva, la
base de participar és obrir-se a la participació, i és a les mans
de cada un de nosaltres.