Montgat ha experimentat grans canvis en les darreres dècades.
De ser un poble de pescadors envoltat per algunes masies,
Montgat va créixer pel naixement de les indústries situades a
la façana marítima, unes indústries que van afavorir
l'aparició de nous barris com Mallorquines. El creixement del
Montgat de llavors no va ser a partir d'un centre de poble,
sinó a través de la creació de barris que desestructuraven la
seva unitat urbanística, aïllant-se els uns dels altres a
mesura que apareixien vies de comunicació de Barcelona cap al
Maresme. A partir dels anys 80, aquestes indústries es van
traslladar a altres punts de Catalunya, però tot i això, el
poble continua en un procés de creixement i renovació, que té
com a sostre oficialitzat per CiU i ERC els 12.000 habitants.
Aquest procés comporta el perill que augmenti o esdevingui
totalment un poble dormitori, cosa que agreujaria la
desvertebració ja existent.
Comunicació com a motor de creixement
L'A-19 sense peatges acaba a Montgat, la B-20 connecta amb
l'A-19 i la N-II a Montgat, per Montgat passa la primera
línia ferroviària que es va construir a Espanya. És evident
que aquest poble sempre ha estat més a prop de Barcelona que
de la capital de la seva pròpia comarca. És l'últim poble del
Maresme, però també esdevé el portal al Barcelonès Nord.
Alhora està enganxat a Badalona i, per tant, la comunicació
amb la ciutat veïna és molt bona. Tot plegat fa que tendeixi
a integrar-se en una ciutat difosa Però alhora, aquestes
comunicacions són el motor del creixement actual de Montgat,
si més no, com a espai urbà: i si no, recordem que el Pla
d'Alella es promocionava als seus cartells com "El nou estil
de viure a Barcelona".
La desaparició de les grans edificacions industrials de
primera línia de costa ha comportat la recuperació de la
vessant més propera al mar del barri de Mallorquines. Però la
recuperació d'aquesta zona s'ha fet a partir de vivendes altes
que culminen amb un gran gratacel. Hem canviat, doncs,
xemeneies i fum per ciment i per un tipus d'edificació que
permet albergar moltes vivendes. Unint la darrera fase en
edificació de Residencial Montgat amb els projectes del Pla
d'Alella i l'ampliació de Vilares o el Turó del Sastre,
s'estima que dels 8.000 i escaig habitants que ara té Montgat,
en poc temps passarà a a tenir-ne uns 10.000. De fet, el
sostre establert per l'equip de govern format per CiU i ERC es
de 12.000 habitants.
Esperit de poble
Posar un sostre al creixement de Montgat és important. Però
per sí sola, és una aportació que pot incidir més en aspectes
com la especulació del sòl que no pas en aspectes de dinàmica
de poble i el model de poble que volem. Al creixement
poblacional i urbà s'han d'afegir aspectes com la
desvertebració prou coneguda per tots. I per tant, la
necessitat urgent de polítiques d'unitat si es vol evitar un
camí encetat que culminarà en el resultat lògic que convertirà
Montgat en un dormitori en creixement. Per tant, si no volem
això, és evident que s'han de prendre mesures per tal de
reconduir i reivindicar el nostre esperit de poble.
Davant dels fums, els cotxes i el ritme accelerat i estressant
d'una ciutat, Montgat pot oferir una qualitat de vida diferent
a través del mar, de la proximitat de la muntanya o d'espais
verds amb tant de potencial com Bateries. Però un poble també
pot oferir un contacte veïnal ric on la convivència permeti
fer vida de carrer. I això és el que li dóna caliu.
Ocupació i comerç: un puntal
Com pot Montgat reivindicar el seu esperit de poble? Doncs
potenciant aspectes que vinculin la població amb el poble. En
aquest sentit, doncs, generar ocupació a Montgat és vital, per
tal que no sigui estrictament necessari sortir fora per
treballar. I en aquest sentit, els programes de promoció
econòmica que tant utilitza ERC per autopromocionar-se es
queden curts, perquè no incideixen pas en la oferta laboral.
En canvi, per exemple, si es creés un viver d'empreses que
poguessin pagar el seu lloguer en serveis que revertissin en
el nostre poble, no només es reduirien costos del pressupost
municipal, sinó que també s'activaria l'ocupació i es
generaria un vincle entre la nova empresa i el poble on té la
seva seu, a més de facilitar l'autogeneració de feina. Alhora,
els comerços ja existents s'han de potenciar, no només per
l'ocupació, sinó pel centre d'interacció social que
representen. És vital, doncs, que els comerciants s'uneixin
generant associacions, que busquin preus en relació directa
amb la qualitat del producte i reivindiquin els avantatges de
l'atenció personalitzada. Però la unió comercial trobar en el
consistori la mà estesa a un participació real que permeti
tractar problemes de fons, més enllà de les campanyes
nadalenques que s'han vingut fent aquests darrers quatre anys.
Els problemes endèmics del Mercat del Centre, per exemple, no
trobaran pas solució amb un canvi d'ubicació, com portaven
alguns partits locals al seu programa, sinó amb un transport
intern del poble eficient (que no ha d'esperar als 12.000
habitants per existir), amb la possibilitar de promocionar-se
a través de jornades comercials i gastronòmiques...
El creixement de Montgat no esdevé racional només pel fet
d'establir un sostre, ja que pot fer créixer i aprofundir
problemes que ja tenim. I en aquest sentit, polítiques
econòmiques, però també polítiques culturals, socials,
associacionistes, de vivenda..., entenent Montgat com un
global i no pas com un cúmul de barris, són la única via per
seguir essent poble.