5 de Juny de 2005: Dia Mundial del Medi Ambient

A la resolució número 2994 del quinze de desembre de 1972, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar oficialment el 5 de juny com a Dia Mundial del medi Ambient per profunditzar en la consciència universal de la necessitat de protegir i millorar el nostre entorn i incrementar-ne l’atenció i l’acció política.

Als anys 50 van començar les preocupacions i investigacions científiques sobre els efectes negatius a l’entorn de l’acció humana. Durant al dècada dels 60, aquesta preocupació va anar sortint dels àmbits científics i, del 5 al 12 juny de 1972, es va celebrar a Estocolm (Suècia) la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. Durant aquella conferència es va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i es va proposar la data esmentada amb una finalitat de conscienciació.

El Dia mundial del Medi Ambient s’acostuma a celebrar a partir d’un tema central. L’any passat era sobre oceans i mars. Aquest any, toquen ciutats. Per què? Per anar cobrint els amplis àmbits que implica el Medi Ambient, i fugir de l’abstracció per entrar en la concreció.

Si es pregunta a la gent què es el medi ambient i que ens digui temes relacionats, les respostes aniran cap a temes com residus, contaminació atmosfèrica, contaminació acústica i natura. No gaire més. El medi ambient sovint s’entén com quelcom extern a nosaltres, quelcom allunyat de l’individu. Però el medi ambient és una esfera relacional. Els éssers humans, mercès la nostra consciència i un cervell privilegiat dins del que ha generat la natura, podríem dir que tenim tres àmbits relacionals: el de l’individu amb sí mateix, el de l’individu amb la resta de persones, i el de l’individu amb l’entorn. I això es pot entendre com a cadena, no com a elements aïllats: si una persona com a individu no està bé amb mi sí mateixa, difícilment podrà establir bones relacions amb la resta d’individus i amb l’entorn; i a l’inrevés, si una persona no té una bona relació amb l’entorn, està generant pautes de mala relació amb ella mateixa que en algun moment li passaran factura. D’aquí partiria una visió o un concepte global de medi ambient que dóna sentit a l’existència de moviments verds des d’una vessant filosòfica - ideològica.

La societat occidental, però, ha tendit a una visió antropocèntrica que ens situa d’esquenes a la natura. Com? D’una banda constituint una cultura que considera l’ésser humà per sobre o a part de la natura, quan en realitat és un factor formant de nosaltres mateixos: l’ésser humà es un homo sapiens, primat, mamífer i fill de l’evolució natural. I d’altra banda, construint una imatge de l’entorn com quelcom del que ens hem de protegir, quelcom que hem de controlar i, per sobre de tot, quelcom que es tradueix en propietat privada i recurs útil per ser explotable industrialment. I això no s’ha fet en dos dies, sinó que es fruit d’una trajectòria històrica. Per tant, el concepte global de medi ambient proposa un altre xip en contraposició al que cada un de nosaltres tenim fossilitzat a les nostres ments. El canvia, i el gira i el tomba.

Per tant, per articular polítiques i accions ambientals s’ha de fer entendre el concepte global de medi ambient per propiciar un canvi en el xip antropocèntric. I aquí és on entra en joc la conscienciació i l’educació. És obvi que es requereix de gestió, i per això no ens cansem des d’ICV-EUiA en insistir en la implantació total de la recollida selectiva incloent-hi la recollida orgànica. Però per a un consistori, hauria de ser igualment important la tasca dins de l’educació ambiental. Per què?

Perquè la gestió d’un equip de govern és per i amb el ciutadà. Resulta obvi que no serveix de res posar contenidors de colors si el ciutadà no els fa servir. I li costarà menys fer-lo servir si entén què aporta a l’entorn, però sobretot, què s’aporta a si mateix i als nostres fills i filles. És a dir, qualsevol política ambiental passa per la necessitat d’integrar l’esfera ambiental en l’individu.

D’aquí que una diada com el Dia Mundial del Medi Ambient tingui importància. És un dia publicitat als medis, que genera una predisposició a rebre informació i promoure la reflexió a través d’actes lúdics. I des de l’àmbit local, s’ha d’aprofitar aquesta predisposició per treballar el famós “Pensa globalment, actua localment”. Perquè no oblidem, la vessant local és l’entorn amb què s’interrelaciona l’individu, és l’entorn on l’individu incideix cap a la sostenibilitat o cap a la no sostenibilitat.

Aquest any, la oportunitat oferta pel Dia Mundial del Medi Ambient era més gran. Perquè al temàtica és més que propera: Ciutats Verdes. Per Montgat, ha estat una oportunitat perduda. Perduda per treballar educativament aspectes com la ciutat difosa de la que som víctimes, com la mobilitat, com el model urbanístic, etc.

Des que CiU és a l’Ajuntament, la regidoria de Medi Ambient ha anat perdent pes i pes fins a mantenir-se amb un minso espai de gestió (per inèrcia) i gens d’educació, ni de sensibilització ni de conscienciació. Fa un mes, la regidoria de Medi Ambient que portava l’alcalde Matamala (CiU) ha passat a mans d'en Román Barragán. Un més és poc temps. Cert. Però en un mes es pot muntar una diada que obri una campanya, i més amb els recursos que ja existeixen envers un dia tan assenyalat com el 5 de juny. Organitzar-ho no depèn d’un pressupost, depèn d’intenció política i de prioritats dins un projecte polític clar de la regidoria. Justament divendres 3 de juny El Punt publicava que aquest cap de setmana els 10 regidors de l’equip de govern es reunien per avaluar, perquè segons Ràmia (PSC i primer tinent d’alcalde) un mes ja dóna per avaluar. Entrarà la marcada absència del Dia Medi del Medi Ambient a l’agenda d’aquesta reunió o seguirà essent Medi Ambient una regidoria “maria”, de les poc importants?

Montgat, Juny de 2005