El poble és un tot. Però per gestionar-lo des del consistori, s'ha de dividir la visió d'aquesta globalitat en fragments. Així podríem entendre que, en teoria, existeixen unes grans àrees que es fraccionen en regidories per tal de fer-les més funcionals. Per exemple, una gran àrea d'economia que podria dividir-se en regidories com Promoció Econòmica o Hisenda; una gran àrea sòcio-cultural amb Cultura, Joventut, Serveis Socials... Distribuir aquestes regidories és el que correspon a l'equip de govern, és a dir, el que entenem com a distribució del cartipàs municipal. En un Ajuntament com el nostre, són moltes possibles regidories per a pocs regidors d'equip de govern (recordem que la majoria absoluta són set persones per gestionar un poble) Des d'ICV-EA entenem que aquesta distribució hauria de fer-se intentant ajustar àrees i equilibrant les tasques que recauen per cada regidor.

Àrees repartides entre regidories
En base a aquests criteris ens trobem amb certes coses que ens sobten. Som conscients que el pacte de govern implica certs lligams en relació a la distribució del cartipàs. Tot seguint amb els exemples abans citats, en trobem la conseqüència a l'àrea econòmica, que està completament dividida en dos regidories. Això implica que el gruix de l'àrea sòcio-cultural que porta ERC té insertada Promoció Econòmica i que el senyor Bertrán gestiona l'altra gran part de l'economia (Hisenda) amb temes tan relacionats amb la Hisenda com són la Policia Local i el Règim Intern. Quelcom similar succeeix amb l'Àrea sòcio-cultural. El gruix segueix essent d'ERC, amb Serveis Socials desvinculats. Aquests són per una regidora eclèctica que es carregarà de feina, a més, amb Obres i Serveis (àrea relacionada més amb qüestions d'Urbanisme en la seva vessant d'obres menors, per exemple).

I la descentralització, com influeix?
Paral·lelament a tot plegat, l'edifici de l'Ajuntament és petit.. I per això es va iniciar una descentralització ja al mandat passat que implica ubicar la gestió de certes regidories a altres espais municipals. L'exemple més clar el trobem en el gruix de l'àrea sòcio-cultural (i part de l'econòmica) a Mallorquines. Tot ho du un mateix regidor: no hi ha problema. Però trobem regidores com Serveis Socials al que era l'anterior CAP i Obres i Serveis que es du des de l'edifici de la Plaça de la Vila. I ambdues són d'una mateixa regidora. Com pot influir en la seva feina aquesta descentralització? Augmentant el temps de gestió en desplaçaments? O potser en les factures de telèfon?

Tendència a concentracions
I també hi ha certa tendència a concentracions de feina per part d'uns regidors en relació a d'altres. El cas de l'acumulació de regidories per part de Josep Manel Abad, Pere Senserrich o Fina Verdera amb la feina que impliquen xoquen amb la abstracta feina connotada de les reponsabilitats d'altres regidors en govern com Ana Mª Ropero. La distribució del cartipàs té importància perquè determina la forma en què es farà la feina durant els propers quatre anys.

NO a la pujada de taxes

Al ple del 26 de setembre van sortir aprovades la pujada de taxes i preus públics que ens regirà als montgatins els propers 4 anys. Van votar a favor, com no, l'equip de govern format per CiU i ERC, amb el recolzament del PP. Des d'ICV-EA, fent una anàlisi de la qual us presentem un extracte, només podíem votar una cosa: NO.

La recerca del criteri

La recollida de la brossa puja un 20% i la sala polivalent ja té preu públic

Des d'ICV-EA, l'argument per votar en contra de les noves taxes i preus públics ha estat sobretot basat en la carència d'arguments de l'equip de govern per executar moltes pujades. Mirem alguns exemples... Segons CiU, l'augment del 20% per a la recollida de la brossa es deu a l'aplicació de la recollida selectiva de matèria orgànica l'any vinent. Però encara no hi ha fet un estudi de la seva aplicació i per tant, no sabem ni tan sols si aquest 20% cobrirà aquest nou servei. Ara per ara, doncs, sembla una pujada gratuïta amb una excusa oportuna. D'altra banda, s'ha assignat preu a l'ús de la sala polivalent: 26 euros per hora o fracció quan l'activitat és gratuïta. Des d'ICV-EA estem d'acord en què s'han de posar preus públics. Però no per hora o fracció, sinó que tal i com va dir Montse Giner al ple "s'ha d'establir un barem per activitat, independentment de les hores que aquesta ocupi. La sala polivalent i els espais culturals s'han d'optimitzar, i veiem molt difícil que així s'aconsegueixi". Encara que hi hagi convenis, seguim sense els criteris que els han de regir i que recauen, ara per ara, en l'alcalde segons recomanació de l'àrea sòcio-cultural.

Preus d'activitats esportives organitzades directament per l'Ajuntament
Aquest augment indica una pujada directa sobre l'usuari. Segons l'equip de govern, els preus es mitigaran en base als criteris de l'anterior mandat. Però encara que s'executi una rebaixa tenint en compte la renda del ciutadà, els percentatges de la rebaixa no s'han retocat proporcionalment a la pujada. Per tant, la pujada segueix essent efectiva en els percentatges. És a dir, un nen al casal igualment pagarà entre un 30% i un 48% més que l'any passat. Per què?

Preus d'equipaments esportius dels quals fan ús entitats del poble
No només han pujat per al camp de futbol sinó també per al polies-portiu. La mitigació de la pujada de preus ha de venir, en aquest cas, per convenis. Però quins són els criteris d'aquests convenis? Alhora, si el que es recapta va a parar a augmentar l'apartat de subven-cions i convenis dels pressupostos generals, vol dir que tal qual entren diners, surten. Quins són els criteris per una pujada tan escan- dalosa? A més, els convenis provenen d'activitat continuada. Com es convenia, doncs, un entrenament puntual?

Que venen els rojos!

L'efecte de la síndria

Estem farts de sentir-ho. "¿Què les han prometido a los comunistas?" deia Aznar referint-se al pacte entre la Federació Socialista madrilenya i IU. El PP no només impulsa carències democràtiques, sinó que a més torna a un vocabulari que recorda totalment al famós règim, que tot i que passat, no podem oblidar. Fer servir el terme "comunistes" o "rojos" referint-se despectivament a l'esquerra més enllà del PSOE, és quelcom al que ens estem acostumant des de les comunicacions "mediàtic-mitineres" del PP. Els rojos com els radicals, els fracassats després de la caiguda del mur i la caiguda del comunisme, però com els dimonis que en qualsevol moment monten una revolta. És un concepte antic. El cert és que més que venen els rojos, el PP hauria d'advertir que venen les sindries: verdes per fora i roges per dintre. Ve d'un acudit, però aplicable a la realitat verda, que segueix recaient sobre la lluita de classes. És a dir, la multinacional fabricant de cotxes serà ecologista mentre es tracti de plantar arbres, però ai quan li toquin tot el seu sistema de producció i la reconversió del producte per fer-ho tot plegat sostenible! Mentre que el ciutadà, el desposeït del gran capital, de ben segur que fa primar la seva qualitat de vida i la seva salut abans que el ritme de producció i la venda. I en la nostra salut, en la nostra vida, incideix el medi. Per tant, qui havia d'incorporar el verd a la seva forma de veure el món és l'esquerra roja que ens té en compte a tots i a totes.